dilluns, 26 de maig del 2008

Sóc de Sants

Aquest és el primer post que escriuré en aquesta bitàcola, no sé quants en faré i si l’experiència durarà més que les anteriors. Les altres bitàcoles que he obert i que ningú ha llegit, han estat simples intents de ordenar mínimament les coordenades ideològiques relatives a política, fer una reflexió sobre el que puc pensar de qualsevol tema que cregui de interès. Però aquesta és diferent: neix, en part amb la mateixa voluntat que l’anterior, però també amb una vocació de servei al meu poble, la vila de Sants, i a mi mateix.

Sóc militant de Convergència Democràtica de Catalunya des de el 2004, tot i que des de el 2003 he participat en el projecte polític del partit i de la organització juvenil, la Joventut Nacionalista de Catalunya. M’hi vaig acostar durant les eleccions municipals de 2003 perquè vaig creure que el candidat Xavier Trias era el que més honestedat reflectia, perquè sóc Catalanista i perquè, encara que soni lleig, segurament sóc pujolista.

Sempre he tingut clar que era Catalanista, i mai em vaig qüestionar si era millor ser de CDC o d’ERC, ja que, en el fons, no trobava gran diferència entre l’un i altre. Ara tinc clar que el meu projecte polític és Convergència, per molt que no combregui amb tot el que es fa i diu. La crítica és bona i resulta més útil quan es fa des del propi partit.

He estat cap de col·lectiu de la JNC a Sants durant tres anys i ara em pertoca l’honor de ser Conseller Municipal al meu poble, al meu Districte, amb una sola idea en ment que deu provenir del idealisme estúpid dels joves: millorar el meu poble i intentar ajudar als meus veïns, perquè és a ells i, a ningú més a qui em dec, fins hi tot per sobre del partit en el que formo part o qualsevol òrgan polític.

Per això em cal ajuda, la vostra ajuda, dels meu veïns, perquè la política és per a solucionar problemes i els polítics són eines que s’han de utilitzar per a solucionar-los. Els problemes hi són i jo m’ofereixo a treballar per a solucionar-los o donar resposta.

Cal treballar per als ciutadans, explicar que es fa des de l’administració i que es fiscalitzi la feina realitzada. Només així entenc que la gent confií amb els polítics.

No visc de la política, ni ganes, i reconec que això és una limitació del temps que puc dedicar al barri, però també té una virtut: que no depenc de la política per a viure i em fa ser més lliure per a fer i desfer sense preocupar-me de si actuo conforme a unes doctrines o no.

M’acomiado a la espera de començar la feina i em reafirmo en la voluntat de rebre les vostres opinions, queixes o requeriments.