dimarts, 26 d’agost del 2008

Diumenge de Festa Major fent el vol

Diumenge és el dia que comença realment la Festa desprès de les qüestions més protocol·làries com el pregó i les ofrenes a l’església de Santa Maria. Per això, aprofitant el darrer dia vacances vaig anar a fer el vol pels carrers guarnits, no tots, durant la tarda, i a la nit nova volta per Vallespir, Valladolid i els dos Alcoleas.

Cap fet a destacar que sobresurti de la habitualitat, potser que es notava que ahir les Festes Alternatives no estaven en funcionament i la presència de molta gent que, habitualment hi va i estaven pels carrers com qualsevol altri en grups.

També constato un augment de turistes força sorprenent i que, curiosament, van força entonats. Veus m’han arribat que són els del open de escacs que es fa a les Cotxeres. Així mateix, faig notar que es feu força difícil dormir mentre la festa durà, jo ho vaig intentar infructuosament, però, que carai, és Festa Major i cal suportar-ho, uns dies dormint poc tant mal no poden fer!

Ja que estem en temes lúdics del barri, dir que finalment he pogut sopar al Via Fora i que em va fer profit, per tant, si podeu passar-hi un dia d’aquests, val la pena, sobre tot en dies de Festa Major que fa força mandra fer el sopar. Ja en parlaré més abastament un altre dia.

diumenge, 24 d’agost del 2008

De la situació atmosfèrica

He fet vacances, i ho he fet sense obrir diaris i intentant no mirar les noticies. De fet, avui ha estat el primer dia que he reiniciat la rutina de revisar diversos diaris. Calia fer-ho, cal fer vacances polítiques, sobre tot quan ens espera un setembre políticament interessant. El resum de l’agost seria, a grans trets:

- Tenim el finançament que sembla ser que per gràcia divina es posposa uns mesos perquè el Conseller Saura (Cliqueu a l'enllaç i comproveu quants anys fa que el Conseller viu de les arques públiques) volia fer-se la fotografia i fer un nou pols amb en Joan Herrera.

- El govern Espanyol no sembla tindre la intenció de canviar, i per tant, entre tant cafè per a tothom no hi haurà ni traspassos de interès ni una millora substancial del model de finançament Català.

- Hi ha una més que possible recessió de la economia (no desacceleració, pitjor) a la cantonada, deixant la crisi en el passat, quan la economia Espanyola deixi de créixer definitivament. El Govern Espanyol no sembla fer res per a evitar-ho a part de les habituals cortines de fum de Can Zapatero.

- Hi ha un greu problema amb les centrals nuclears situades a Catalunya, ha quedat demostrat àmpliament que no compleixen uns mínims de seguretat i que, quan hi ha un accident utilitzen tots els mitjans possibles per a amagar-lo. Això pot generar un greu problema energètic en el futur, unit a la famosa MAT que, a dia d’avui, ja no sé si es fa o no si es soterrada o no.

- La sequera solucionada per la intervenció divina invocada pel conseller Baltasar ha fet que, a dia d’avui, ens haguem oblidat que aquesta situació por reaparèixer sense que s’hagi fet gran cosa per a evitar-ho. (Cliqueu a l'enllaç i comproveu quants anys fa que el Conseller viu de les arques públiques)

- Barcelona està més foradada i plena d’obres que mai, obres que no acabaran abans de setembre.

- Sobredosis de noticies sobre les olimpíades, silenci sobre el Tibet.

- La guerra a Geòrgia ens recorda que no fa molt hi havia la Guerra Freda, paper força galdós de la Unió Europea, per a variar.

- Obama ja ha triat el vicepresident per a fer el tàndem a les eleccions del mes de novembre, aquest serà en Joseph Biden, senador per Delaware.

I si, a la princesa d’Astúries li hem pagat entre tots un nas nou que ens déu haver costat un ronyó.

Estem de Festa a Sants

Pregó, alternatives i acte unitari

La festa major s’ha estrenat amb pluja, ja ahir, desprès del pregó a càrrec d’en Carles Canut, i avui, dia de festa sense festa, Sant Bartomeu ha plorat. Ahir tocava assistir al pregó, normalment només hi vaig si el pregoner em motiva, en aquest cas em feia certa gràcia veure a en Carles Canut, ja que, sense conèixer-lo, em resulta simpàtic, no em pregunteu el perquè, potser per l’aspecte rodanxó, però em cau en gràcia.

En aquest cas, les suposades autoritats podem pujar al primer pis de la Casa del Mig i contemplar els conciutadans com escolten el pregoner, sembla que fa gràcia això de veure als ciutadans amb perspectiva, però, què voleu que us digui, millor a peu pla amb la gent que aixafat a una finestra per a veure al personal i no al pregoner. Així dons, amb la resta de santsencs assistents vaig escoltar el pregó, molt documentat sobre l’origen de la festa major i el que significava, resum de la història del barri de Sants i sobre en Josep Robreño, actor i dramaturg que donà nom al carrer del mateix nom del nostre barri. Sincerament no tenia ni idea qui era aquest bon home, sembla ser que el Sr. Robreño (o Robrenyo) resultà ser un personatge públic de gran fama a finals del segle XVIII i principis del XIX.

Desprès del pregó i la traca de inici, varem dirigir-nos al Casinet de Hostafrancs on hi havia el pica-pica. No puc dir gran cosa més de la primera jornada de Festa Major que no difereixi gaire als anys anteriors.

Avui he passejat una miqueta pel vespre per a veure com anava el muntatge dels carrers i, sincerament Alcolea de Dalt i Plaça la Farga prometen. Ja veurem, dilluns per la tarda hi ha l’entrega de premis a la que no crec que pugui assistir, perquè és el primer dia que torno a la feina i queda molt lleig escapar-me per la tarda. Ja veurem dilluns com ens ho muntem.

Suposo que caldria parlar de les Festes Alternatives. Què voleu que us digui, jo entenc que a la gent jove la orquestra que toca els èxits de tota la vida del Dúo Dinámico i Mocedades i versions apanyades dels grans hits del King Africa i en Bisbal no es sentin atretes per a ballar, però tampoc entenc que això hagi de crear una doble Festa Major, la oficial i la no oficial, o com li vulgueu dir, perquè en el fons, les coses no són el nom que els hi posen, sinó el que representen.

Potser caldria integrar les Festes Alternatives dins la Festa Major, si cal, dir-li la Festa Jove s’hi diu, de tal manera que aquests joves que ja participen a les festes joves, podrien ser el relleu dels actuals membres de les comissions dels carrers. Cal trobar-hi un emplaçament i dotar-los d’ajuts com tota comissió de carrers, i alhora, que acceptin certes condicions, com fan les comissions, i això suposa horaris, soroll i salubritat, i si volen guarnir-ho amb fotos del Ché i cartells de llibertat de anarquistes presos i a favor de la okupació, què ho facin, la llibertat de expressió és un dret que tenim, i si volen programar concerts amb grups que parlin de revolucions, socialisme i altres grans valors que ho facin.

A vegades, en aquestes festes Alternatives, m’he trobat amb la simpàtica situació de que, algú amb la llengua massa llarga, ha anunciat a bombo i platet la meva militància política a CIU (com si fos una senyora de la vida en un convent de monges), provocant cares de estupefacció, sorpresa i estranyesa i preguntes com: “I què hi fas aquí?”. Tot tòpics, dels no-alternatius als alternatius i vice-versa

I la música en català, què? És magnífic que els concerts unitaris hagin anat decaient des de fa anys. Hem passat dels Pets, Lax ‘n’ Busto i Ja t’ho Diré a Calima. Del Rock Català a un grup de flamenc fusió o similar. No tinc res en contra del flamenc fusió, però, ja que són les festes de Sants, seria interessant que algun grup en Català hi toqués, encara que només fos una nit. Vaig preguntar-li un cop a en Joan Reig que perquè els Pets no venien a Sants i la resposta fou que no els trucaven. L’Ajuntament no truca.

Per què no podem tindre un acte unitari amb cara i ulls? Per què no podem escoltar música en Català a Sants? Estic segur que pel que pot costar un grup que canta en castellà podem trobar-ne un, o dos junts, que ho facin en Català. Sincerament, a mi em preocupa i molesta que a Sants els actes unitaris de la Festa Major no hi toqui un sol grup que canti amb la meva llengua (Manu Guix és un cas a part i el paga la comissió de un carrer). És lamentable que la Elèctrica Dharma, grup català en català del barri, només ha tocat a la Festa Major dins de les Festes Alternatives.

Al final, les Alternatives fan més funció de defensa i promoció de la llengua que el propi Ajuntament. ViscA Barcelona, o no?

divendres, 1 d’agost del 2008

Què és Barcelona

Hi ha un edifici antic que és el paradigma de Barcelona. Està situat a la carretera de la Creu Coberta, paret amb paret amb el Hotel Plaza. Una fotografia de l’edifici i resumeix en el que s’ha convertit la ciutat.

Paret amb paret un hotel de quatre estrelles, als baixos, una barreteria, a l’altre local una botiga Lacoste i els pisos superiors okupats. Per acabar la fotografia, cal indicar que l’edifici està afectat per un pla urbanístic i que per tant, l’han de fer enderrocar i sembla ser que la barreteria ha estat patint mobbing immobiliari perquè una immobiliaria la volia fer fora.

Aquesta és la nostra ciutat, resumida en una fotografia: turisme, abandó, especulació, falsa opulència, tot vistes en fora, maltracte als que hi han viscut sempre.

Ironies de la vida, just davant la barreteria, hi ha una placa de l’Ajuntament de Barcelona agraint el servei de la botiga, més de cent anys, a la ciutat. Esperem que l’Ajuntament no agraeixi gaires coses.

Per cert, la barreteria, ha decidit abandonar. Mireu sinó l’article de la Vanguardia d’avui.