Ja vaig escriure en un post que, part de la davallada electoral de CIU a
les darreres eleccions, creia que venia de la desconfiança que causa la
federació a l’electorat. Això provoca que alguns votants prefereixin assegurar
que CIU farà el que ha de fer amb la fulla de la guillotina sobre del coll
aguantada per ERC.
Però avui crec que hi ha altres factors.
És cert que CIU ha trepitjat molts ulls de poll amb les retallades, no sé
si molts funcionaris estan molt disposats a votar a qui li treu la paga extra i
que ha tingut una més que important col·lecció de cagades que han esgotat tot
el crèdit que tenia el partit, més ràpid que el President Maragall i el
Tripartit va esgotar el crèdit de la Generalitat.
Sembla ser que CIU, per no dir CDC, quan s’escora cap al sobiranisme, perd
vots, però no crec que siguin dels unionistes, sinó dels sobiranistes, doncs
mentre l’independència ha estat una utopia (no dic que ara sigui real i
palpable) CIU era el partit nacionalista seriós en contraposició a ERC que eren
els eixelebrats i, desenganyem-nos, els catalans no som ni eixelebrats ni d’extrems,
per molt que ens pugui seduir l’idea.
Però ara, l’independentisme és un tema “normal”, i qui ho defensa no són
sonats ni il·luminats, sinó persones normals amb la seva feina normal, inclús Esquerra
sembla un partit “normal”, o sigui, seriós, alhora que CIU s’ha convertit en un
Tripartit de dos partits i diverses famílies.
Però més important d’això, molta gent s’ha passat a la causa sobiranista, i
molts que ja ho eren han vist que és possible i que ja no és un somni i, per
això, es passen a qui venia el producte independència abans, això és, ERC.
Quan s’ha d’anar a comprar el pa de motlle, si no és per qüestió de diners,
és possible que comprem Bimbo, o que demanem Coca Cola en lloc de “Refrec de
Cola”, perquè, en el fons, els ciutadans/consumidors, sempre ens fiem més de la
marca original.