L’altre dia vas anar al Jutjat i et vas queixar davant de sa Senyoria que,
a fora, t’havien dit lladre. Entenc que et molesti, però has d’entendre que,
als de fora, els esgota la paciència que tu, i els teus amics, els tracteu d’idiotes.
Aquests dies m’ha arribat un assumpte de participacions preferents al
despatx, preferents de les teves, i he pensat en tu, la teva mirada miop i
barba perenne.
Vagi per endavant que sé perfectament que tu no tens la culpa de tot.
Puc entendre que les primeres emissions de preferents ja te les vas trobar
fetes, però això no treu que, algunes engrunes de culpa has de tenir, doncs tu vas entrar-hi el març de 2005, quan l’exercici
de l’any 2004 havia estat el millor de l’història de Catalunya Caixa, i la vas
deixar el 2010 quan havies fet l’unió de caixes coixes per a crear el gran
Frankenstein financer de Catalunya que ha acabat nacionalitzat.
Com dirien a Castella, amb Caixa Catalunya es compleix la frase “entre
todos la mataron y ella sola se murió”.
Però tornant a la meva clienta.
La pobre dona va anar un dia a la seva oficina per parlar amb un noi que hi treballava molt
simpàtic de qui coneixia el nom, vida i miracles perquè feia anys que parlaven
establint la mateixa confiança que la senyora té amb la xarcutera del barri.
Ja saps, la Quimeta de torn que et recomana agafar xai en lloc de vedella i
tu li fas cas perquè creus que és una professional, que es preocupa per tu i
sap quin producte és el més adequat.
Així, el banquer de confiança li va recomanar aquestes preferents dient-li
que li donarien un bon rendiment (no li va dir rendiment perquè la senyora no
ho hauria entès), que podria recuperar els diners quant volgués i que no hi
havia risc: en altres paraules: un xollo.
Com ja deus saber, Narcís, un bon dia vàreu deixar de pagar els interessos
i també us vau negar a retornar els diners, i inclús el simpàtic banquer de
confiança de la dona va desaparèixer de l’oficina (ja estava amortitzat).
Aquí, els teus, comencen el mareig a la meva clienta: En lloc de
retornar-li els diners, com que la teva Caixa s’havia nacionalitzat i estava
intervinguda, se li proposà, seguint ordres del FROB (Filibuster i Roïns que Ordenen
Bancs), un “apanyo” per a que no perdés tants diners.
El gran “apanyo” era bescanviar les participacions preferents en
accions del magnífic Catalunya Banc (intervingut per l’Estat), però,
evidentment, perdent part dels diners (un 61,38%), essent el bescanvi obligatori.
En altres paraules: li feien empassar les accions de Catalunya Banc amb
embut perdent diners encara que la senyora no ho volgués (!).
Aquestes magnífiques accions, de moment, no cotitzen a la borsa i per tant,
la senyora no les pot vendre, però en el supòsit de cotitzar, veient com està d’estupendu
el banc, és possible que acabin amb un valor com el de Bankia (també
nacionalitzat) l’acció del qual val sobre 1,148€ arribant a la friolera
de 0,47€. Per tant, la possibilitat de perdre més diners es elevada.
Però no és tant la possibilitat de perdre diners el que preocupa a la
senyora (perquè ja els dona per perduts), sinó que ella mai ha “jugat” a borsa,
no en sap i no vol saber res de cotitzacions, ella només volia que els seus
diners li donessin uns interessos, i que, si els necessitava els pogués
recuperar, res complicat ni estrany.
Em diràs que les accions augmentaran el seu valor i la senyora recuperarà
els diners, però et recordo que, de moment, ningú ha volgut comprar el teu banc
i s’ha arribat a insinuar de trossejar-lo i vendre’l a filets.
Com comprendràs, potser la dona recupera els diners quan estigui jugant a
cartes amb Sant Pere.
Però també li oferiren una altra opció!: Li donaven l’oportunitat que el
FROB li comprès les accions que li havien engatussat! Però evidentment,
l’opció tenia un gran “però”.
Evidentment, el FROB, no les comprava al preu que valien (un 38,62% del
valor de les participacions preferents), sinó descomptant-li la iliquiditat
(!), pagant un 33,29% del valor que tenien les preferents originals.
En altres paraules i posant un exemple: El FROB agafa 10.000€ en preferents
i com un trilero ho converteix en accions de Catalunya Banc amb un valor
de 3.862€, accions que si es venen al FROB, s’obté uns ingressos de 3.329€. 6.671€
perduts by the face!
Però aquí no acaba el drama, el teu banc, aquest engendre que vas
crear li proposà una altre opció (quina generositat que té el FROB, oi?). Li
oferí sotmetre’s a l’arbitrarge que dirigeix una important firma legal o d’auditoria
amb noms estrangers o inicials de significat desconegut (24 milions d’honoraris
es reparteixen aquestes empreses per assessorar arbitratges de Caixes
intervingudes).
La senyora s’hi apunta perquè li surt gratis (mira si és bona dona que
encara té confiança amb la teva gent), presenta la sol·licitud i li diuen que
no, que ella no pot demanar-ho emparant-se en uns criteris del FROB.
Dels set criteris només n’incompleix dos: no és incapaç o menor d’edat i va
confiar-vos més de 10.000.-€ en preferents.
Que vols que et digui, si a un incapaç li fas aquesta jugada, jo el duria a
l’arbitratge per a recuperar els diners, però també al Jutjat per a querellar-se
contra qui li va vendre aquesta porqueria.
Ara li queda el jutjat i, de moment, haurà d’avançar els diners de la taxa
judicial, advocat i procurador (recordo que les taxes es paguen conforme import
reclamat).
I jo que li miro els papers, no veig clar que ha comprat, doncs els teus em
diuen que Participacions Sèrie A i B, però en les ordres de transferència només
surt la B i, inclús, tinc l’impressió que la senyora va comprar més
participacions de les que dieu perquè té tres ordres de compra diferents quan
la senyora, se suposa, va fer-ne dos.
I us demano la documentació, o sigui, la lletra del contracte que la dona
no té, i veig que la pobra senyora va comprar participacions d’una societat de
les Illes Caiman i que de la lectura de com es paguen els interessos, queda
clar que, l’excepció, era el pagament d’aquests, no és intel·ligible com
determinar si Catalunya Banc tenia o no els beneficis mínims per a pagar els
interessos i resulta difícil saber qui venia i de qui eren les participacions: si
de la Caixa Catalana o de la Caimanenca. Clar com el Llobregat.
I tu, Narcís, et queixes de que et diguin lladre els mateixos que tu, i els
teus amics, els heu estat tractant d’idiotes rient-vos a la seva cara mentre
els seus estalvis desapareixien.
Precisament, robatori, no compleix el tipus delictiu de la vostra actuació,
sinó un altre.
Ah! Per cert, per arrodonir aquesta gracieta que entre tots heu muntat: aquesta
gent que ha vist com es volatilitzaven els seus diners, són els mateixos que
els toca pagar, de la seva butxaca, el forat que tu, i els teus amics, vau
deixar a Catalunya Banc. No creus que hi ha motius per a insultar-te?