Dumbo i el Rei

La primera pel·lícula de la Disney que recordo haver vist fou Dumbo, me la varen dur uns reis en VHS i crec que només l’he vist una sola vegada però, tot hi així, en conservo un gran record.

El menut elefant d’orelles gegants amb les que volava em despertà certa simpatia vers els enormes paquiderms, animals que, en certa manera, em recorden als venerables avis: de moviments lents, pesants, de pell arrugada, amb mirada menuda que transmet saviesa, pau, melancolia, de posat reposat, amables i inofensius.

Suposo que per això em sap greu pensar que el rei d’Espanya en matà un (d’elefant, no a un avi) per a passar-ho bé (mai he acabat d’entendre quin plaer pot produir matar una bèstia si no és per a passar-la per la paella o en estofat), però clar, la darrera vegada coneguda que anà a caçar encara va ser pitjor, va matar a un Baloo desprès de dur-lo de farra i emborratxar-lo.

La imatge de Baloo amb ampolla de JB en mà caminant vacil·lant fent tentines cantant “The Bare Necessities Of Life” mentre el rei (el de la Zarzuela, no el de la Selva) l’espera escopeta en mà fora del bar per a avançar-li el mal de cap de la ressaca, em resultaria còmic si no fos trist.

I el que no coneixem, perquè, potser, el pare de Bambi el matà sa graciosa majestat amb la tàctica de: “Mirà allí” i quan la bestiola es girà li disparà, però això comportaria suposar que el rei, a part de corona, té alguna cosa més a sobre les espatlles (que, per altra banda, ja és més que el seu tataravi francès).

Suposo que, en el fons, el rei ja no té capacitat per a matar perdius i li resulta més fàcil matar bèsties lentes i grosses, el següent pas seria caçar triceratops, però per desgràcia seva, es van extingir com molts col·legues de professió.

Qui sap si un dia, anant de cacera es troba a Bugs Bunny i desprès d’un “Que hi ha de nou, vell”, al monarca se li passen les ganes de treure a passejar l’arma (de foc, of course).