Animals humanitzats

No entenc la gent que es gasta els diners amb els animals domèstics, que els duu a perruqueries, que els renta amb productes especials, que els dóna pernil per a menjar, es gasta sumes ofensives de diners en veterinaris (diners que es negarien a pagar a la Seguretat Social per a ells), ho reconec, em desespera, veure com “humanitzem” els animals més que a les pròpies persones.

 

No és que vulgui cap mal als animals domèstics, al contrari, si fos per mi, viurien feliçment en llibertat, ja que, de tots els drets que els donem, el principal, la llibertat, els hi robem i així fem viure els animals tancats dins d’una gavià o un pis sols tot el dia a l’espera que arribem a casa i deixar-los estirar les cames cinc minuts i, potser fer-los mitja hora de carantonyes. Què bé s’ho deu passar un gos tancat tot el dia a casa mirant la tele!

Ens els estimem tant que els tenim tancats tot el dia, animals que son com presos: només els deixem sortir al carrer mitja horeta per a pixar i, potser, jugar amb altres besties desprès d’assegurar-nos que estan ben castrats (per la nostra major comoditat, sense que ells hagin pogut manifestar la seva opinió) i vivint atontats.

Ara, l’Ajuntament de Barcelona, vol que els gossos pugin anar al metro (amb morrió, corretja i en hores no puntes), clar, resulta agradable estar dret, xafat i incòmode, com perquè a més, un gos estigui refregant-se al camal del teu pantaló, i no parlo dels gossos pigall perquè no són un simple gos de companyia i/o capritx.

Al meu barri hi ha varis porcs vietnamites, entenc que, si un gos té el dret d’anar en metro, igual dret hauria de tenir el porc, el gat (que em causen unes al·lèrgies espantoses) o inclús les iguanes, doncs ja que els “humanitzem” tant, donant-los els drets que ens interessen (més a nosaltres i no tant a ells), seria lleig discriminar per espècie.

Insisteixo, no m’agraden els animals, em fan força angúnia i els gats al·lèrgia, però els respecto prou com per a tractar-los com el que són: animals, i això vol dir que els estimem i respectem pel que son, que no els empresonem, no els hi canviem els hàbits i naturalesa, que els deixem ser allò que són i seran.

Abans d’humanitzar-los, potser, ens hauríem d’humanitzar nosaltres i descobriríem que al pobre gos no li fa cap gràcia dur colònia o entaforar-lo al metro.

Contemplar alternatives

Bankia és el símbol de l’Espanya capitalina i arrogant, un símbol de l’era esplendorosa que es construí sobre sorra tova, però també és el banc del Partido Popular.

Des de que es va destapar el forat negre dels comptes de Bankia la prima de risc ha esdevingut intractable i els interessos que paga l’Estat per a finançar-se, prohibitius, perquè aquest banc amenaça a engolir amb el seu forat negre al regne d’Espanya.

Recordo que Bankia va demanar ajudes per un import de 19.000M d’euros, import al que s’ha de sumar els 4.465M d’euros injectats per a la conversió d’un préstec del FROB de l’any 2010, amb la qual cosa, requereix 23.465M d’Euros, tenint a dia d’avui un valor de – 16.635 M d’euros (el negatiu és correcte) o sigui, que val menys que zero.

Per a tapar aquest forat negre (i els mini forats d’altres entitats com  els 9.000M d’euros que s’han de repartir entre Catalunya Caixa i NovaGalícia més altres bancs) ens diuen que els europeus ens deixen diners perquè nosaltres estem pelats (per a fer un AVE a Galícia i Badajoz tenim pasta però per a rescatar bancs no), però clar, a canvi volen certes garanties i ens obliguen a empassar-nos una pujada de l’IVA i altres mesures que ens fan una il·lusió tremenda i que, tot indica,, ens enviarà de nou a l’època de Suárez, la UCD i la televisió en blanc i negre.

Però jo em pregunto: no hi ha una altra solució que rescatar bancs? I si l’Estat paga directament als clients de Bankia els dipòsits i liquida l’entitat?

Recordem que Bankia té uns 10 milions de clients i que el Fons de Garantia cobreix 100.000.-€ per titular, això faria una despesa Estatal d’uns 1.000 milions contra els 23.465M d’euros del rescat. No cal ser de ciències per saber que no és el mateix mil que vint-i-tres mil, inclús podríem pujar el límit a 200.000.-€ o 500.000.-€ per titular i encara sortiria més barat salvar persones i l’Estat que el banc.

Clar que això perjudicaria a la gent que té més de 100.000.-€ a la llibreta i causaria tensions de tresoreria amb empreses que paguen i cobren factures i sous a través del seu compte corrent de Bankia, però, desenganyem-nos, cal ser pràctic i més val pagar mil que vint-i-tres mil, millor demanar a Europa una línia de crèdit de cinquanta mil que tindre una línia de crèdit de cent mil, menys deute i segurament millors condicions.

Res és fàcil, però contemplar opcions és el primer pas per a elegir la correcta i, en aquest cas, rescatar bancs per a salvar el cul a determinats partits putejant a tothom no ho trobo massa just, un partit polític, un model d’Estat i un banc no poden mal vendre i hipotecar el futur de la societat.