El dia 11 de setembre vam sortir al carrer, mediàticament ens van anar
donant xupitos per a arribar a la manifestació ja contents amb la bandera de
capa. Allí presents, entre bon ambient i banderes vàrem fer les copes, una
darrera l’altra, a ritme de Els Segadors, l’Estaca i, inclús, El meu Avi, però
l’endemà, en lloc de despertar-nos amb ressaca, el President Mas ens serví més
copes que duraren fins al dia 13 mentre pensàvem: “De debò que el President Mas
està dient el què diu?” i barra lliure que demà és festa i no cal treballar!.
La Diada ha passat a ser una gran orgia de banderes i ratafia llarga com un
comiat de solter però sense anar disfressat.
De sobte, sembla que la nostra autoestima està pels núvols, com si desprès
d’anys de no menjar-nos un torrat, de sobte, en plena nit de festa
independentista ens haguéssim liat amb algú i aconseguit que ens agregués al
Facebook!
No és que vulgui refredar els ànims, però recordo que la Generalitat no té
ni cinc, que els serveis socials funcionen més per la voluntat dels
treballadors que pels recursos, que el nombre d’aturats fa feredat i que encara
estem dins d’Espanya, i hi estarem una temporada, i que aquest magnífic Regne
al que estem cosits, ja ens ha informat que, si no aconsegueix que l’economia
creixi en breu, l’Estat no podrà pagar les prestacions socials: alerta jubilats
i aturats, perquè no té pinta de que l’Estat creixi (a part del nombre d’aturats
i endeutament).
Tinguem presents que el Ministre d’Economia també ha dit que caldrà fer més
reformes, com si fos un pernil, han anat laminant l’Estat del benestar i ara,
ja pelat, el fotràn per a fer caldet de Nadal a veure si l’aigua agafa gust.
Per tant, anem amb calma, no fos cas que, demà tinguéssim la ressaca de la
nostra vida.
Ei! No dic que no estiguem contents, sinó que siguem conscients que, per
molt que ens haguem embolicat amb algú i ens hagi agregat al Facebook no vol
dir de que ens hagi canviat la vida a millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada