dijous, 7 de novembre de 2013

Animals humanitzats



No entenc la gent que es gasta els diners amb els animals domèstics, que els duu a perruqueries, que els renta amb productes especials, que els dóna pernil per a menjar, es gasta sumes ofensives de diners en veterinaris (diners que es negarien a pagar a la Seguretat Social per a ells), ho reconec, em desespera, veure com “humanitzem” els animals més que a les pròpies persones.

 
No és que vulgui cap mal als animals domèstics, al contrari, si fos per mi, viurien feliçment en llibertat, ja que, de tots els drets que els donem, el principal, la llibertat, els hi robem i així fem viure els animals tancats dins d’una gavià o un pis sols tot el dia a l’espera que arribem a casa i deixar-los estirar les cames cinc minuts i, potser fer-los mitja hora de carantonyes. Què bé s’ho deu passar un gos tancat tot el dia a casa mirant la tele!

Ens els estimem tant que els tenim tancats tot el dia, animals que son com presos: només els deixem sortir al carrer mitja horeta per a pixar i, potser, jugar amb altres besties desprès d’assegurar-nos que estan ben castrats (per la nostra major comoditat, sense que ells hagin pogut manifestar la seva opinió) i vivint atontats.
Ara, l’Ajuntament de Barcelona, vol que els gossos pugin anar al metro (amb morrió, corretja i en hores no puntes), clar, resulta agradable estar dret, xafat i incòmode, com perquè a més, un gos estigui refregant-se al camal del teu pantaló, i no parlo dels gossos pigall perquè no són un simple gos de companyia i/o capritx.

Al meu barri hi ha varis porcs vietnamites, entenc que, si un gos té el dret d’anar en metro, igual dret hauria de tenir el porc, el gat (que em causen unes al·lèrgies espantoses) o inclús les iguanes, doncs ja que els “humanitzem” tant, donant-los els drets que ens interessen (més a nosaltres i no tant a ells), seria lleig discriminar per espècie.

Insisteixo, no m’agraden els animals, em fan força angúnia i els gats al·lèrgia, però els respecto prou com per a tractar-los com el que són: animals, i això vol dir que els estimem i respectem pel que son, que no els empresonem, no els hi canviem els hàbits i naturalesa, que els deixem ser allò que són i seran.

Abans d’humanitzar-los, potser, ens hauríem d’humanitzar nosaltres i descobriríem que al pobre gos no li fa cap gràcia dur colònia o entaforar-lo al metro.

1 comentari:

Dolors Bosch ha dit...

Completament d acord. Hi ha massa gent que ha traspassat la barrera de priorizar als animals a les persones. Crec que están molt confosos.