He llegit en diversos mitjans de comunicació digital que s’ha enviat una carta en nom de la Federació de Barcelona de la JNC al diputat del PSC, el Sr. Joan Ferran. Aquesta carta es la resposta a un article del diputat pel qual comparava desafortunadament una acció de la JNC al Plenari del Districte de les Corts reclamant el retorn de la caserna militar del Bruc a la ciutat, amb Batasuna.
Desprès d’haver llegit el contingut de la carta, i amb tota la distància ideològica que em separa del Sr. Ferràn, que és molta, i també amb una gran distància en les seves formes d’expressió, he de dir que el to emprat en la carta dels meus companys és d’una pedanteria i manca d’elegància que, en certa manera, ens equipara a l’estil barroer i matusser del Sr. Joan Ferran, conegut per la seva manca de escrúpols i maneres a l’hora de referir-se a tot allò que sona a Catalanisme o a Catalunya, excepte la “C” marginada que trobem en les sigles del seu partit.
Dit això, per molt mal educat que sigui el Sr. Ferran en les seves intervencions i articles d’opinió, per molt groller que sigui el seu sentit del humor cínic i les ànsies de provocar i ser el centre dels focus mediàtics, no hem de caure en el parany d’acceptar el repte que ens llença de respondre-li amb el mateix argot malintencionat ple de verí que només serveix per a rebaixar-nos al seu nivell.
Considero molt greu comparar a l’alcalde Hereu amb un alcalde franquista, sobre tot perquè ha estat elegit democràticament i les seves actuacions són fiscalitzables, no en va en Xavier Trias, en vista a la manca de voluntat del Sr. Hereu d’acceptar les resolucions del Ple de l’Ajuntament, ha optat per a dur el la qüestió de la tala d’arbres al Tibidabo als Tribunals.
Recordem que a vegades el silenci és més efectiu que una mala frase o mala expressió.
Desprès d’haver llegit el contingut de la carta, i amb tota la distància ideològica que em separa del Sr. Ferràn, que és molta, i també amb una gran distància en les seves formes d’expressió, he de dir que el to emprat en la carta dels meus companys és d’una pedanteria i manca d’elegància que, en certa manera, ens equipara a l’estil barroer i matusser del Sr. Joan Ferran, conegut per la seva manca de escrúpols i maneres a l’hora de referir-se a tot allò que sona a Catalanisme o a Catalunya, excepte la “C” marginada que trobem en les sigles del seu partit.
Dit això, per molt mal educat que sigui el Sr. Ferran en les seves intervencions i articles d’opinió, per molt groller que sigui el seu sentit del humor cínic i les ànsies de provocar i ser el centre dels focus mediàtics, no hem de caure en el parany d’acceptar el repte que ens llença de respondre-li amb el mateix argot malintencionat ple de verí que només serveix per a rebaixar-nos al seu nivell.
Considero molt greu comparar a l’alcalde Hereu amb un alcalde franquista, sobre tot perquè ha estat elegit democràticament i les seves actuacions són fiscalitzables, no en va en Xavier Trias, en vista a la manca de voluntat del Sr. Hereu d’acceptar les resolucions del Ple de l’Ajuntament, ha optat per a dur el la qüestió de la tala d’arbres al Tibidabo als Tribunals.
Recordem que a vegades el silenci és més efectiu que una mala frase o mala expressió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada