Ahir fou un gran dia pels Catalans. Érem molts al carrer, passant calor en defensa de la nostra identitat i drets col•lectius, persones de tot Catalunya, inclús de fora que van decidir vindre al Cap i Casal amb la voluntat de mostrar el seu enuig per una actitud de un Estat que ens ha tractat des de sempre com una propietat privada i no uns compatriotes.
Desprès de hores passant calor i veure desprès les imatges i vídeos de la jornada, comparant-ho amb les conclusions de la premsa i del PSC i en concret el President de la Generalitat, només puc dir que ens menteixen.
Pretenen fer-nos creure que la manifestació d’ahir era pro Estatut, que el més de un milió de persones, estàvem demanant que ens tornessin l’Estatut sense retallar, però jo, aquest sentiment, no el vaig trobar, hi havia banderes independentistes, pancartes de tot tipus, però ni les pancartes ni els crits demanaven l’Estatut.
Ahir la gent tenia un sentiment unànime: aquest era exigir el ple reconeixement de Catalunya com a nació i amb les implicacions que suposa, l’exercici dels Drets de les persones, un d’ells, el més important: el de decidir sobre que s’és i el seu propi futur.
Els catalans vam mostrar que estem farts que decideixin per a nosaltres, que ens privin de la llibertat, de decidir que som i com ho som.
Que la manifestació d’ahir serveixi per a donar-nos ànims i perquè els nostres polítics entenguin que, Catalunya decideix fer un pas endavant, de fer valer els seus drets que no són altres que l’exercici del dret a decidir que suposa el de la plena sobirania, poder elegir si som una nació, si volem conviure amb Espanya o ser independents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada