Garzonada

Garzonada perquè tot en aquest personatge és desmesurat: l’afany de protagonisme, l’ego, la superioritat, els casos instruïts, la popularitat, els èxits, els fracassos, els amors i odis que genera i ara la condemna per prevaricació a 11 anys inhabilitació.

Molts volen pensar que és un idealista que es mou pel cor i la vocació de servei i la lluita contra les injustícies i el poder corromput, una imatge d’Elliot Ness o Dick Tracy, que en mig de un món gris, sòrdid i corrupte, s’eleven a la categoria d’herois per enfrontar-se davant dels malvats, l’esperança del món en la figura d’un funcionari incorruptible.

Queda clar que Garzón ha trepitjat molts ulls de poll: Independentistes catalans i bascos, narcotraficants, al PSOE, al PP i als franquistes. Ha fet molts i diversos enemics i a canvi ha obtingut l’incondicional suport de molta gent de tendència progressista, veient-lo com un d’ells sense parar a pensar si era o no un bon jutge i les motivacions que l’han dut a fer tot el que ha fet.

El bon jutge deixa la ideologia a casa i, per molt lloables que siguin les seves intencions no es desvia de la llei, perquè per al jutge, la llei és la Bíblia.

Ara l’han jutjat i condemnat per prevaricació a 11 anys d’inhabilitació i us puc dir que era inevitable, perquè com a jutge s’ha distingit, en qüestions procedimentals, com força desastre, com es comprova del sol repàs dels casos espectaculars que inicià i que acabaren com pólvora molla. La instrucció del procés penal és clau per a la conclusió del procediment, si el jutge instructor s’equivoca, pot acabar un delinqüent absolt o un innocent a la presó, i ell no ho ha tingut en compte. El protagonisme l’ha perdut.

Comparteixo la Sentència condemnatòria en que Garzón ha prevaricat al vulnerar el dret constitucional a la tutela judicial efectiva, a la legítima defensa dels imputats del cas Gürtel, però no la duresa del raonament, ja que aquest acte de supèrbia de Garzón no es pot adjectivar com una pràctica d’estat totalitari (si que ho fou ignorar les tortures als independentistes catalans a l’any 1992 i que ha quedat acreditat per sentència del Tribunal Internacional d’Estrasburg de 2004) sinó un error provocat per la superioritat moral que sempre ha irradiat l’ex jutge estrella.

Ara bé, les penes s’han de ponderar i, potser, no cal condemnar a 11 anys d’inhabilitació, ja que, en declarar nul•les les gravacions com a prova i condemnar a una pena menor a Garzón, ja estaria tot a lloc, però com deia al principi, tot el que en volta a Garzón es grotescament desmesurat, fins hi tot, la pena a la que ha estat condemnat.