A la Quimera de l’or, un afamat Chaplin cuinava les botes i en xarrupava els claus com si fossin el millor estofat, a Barcelona, Chaplin també cuina, des de Les Corts, però delícies més fàcils de pair.
El local és llarg i estret, em recorda un vagó, amb una paret amb vistes al
carrer Taquígraf Garriga, petit, estret i poc concorregut, un carrer tranquil més,
a l’estiu la paret que dóna al carrer desapareix i el restaurant es converteix
en una Terrassa, de decoració senzilla que recorda a Chaplin, un regust
afrancesat.
És un lloc tranquil, no l’he vist mai ple, la gent parla suau per no
trencar l’encant, perquè el local proporciona un indret perfecte per les
parelles, per mans que es busquen sobre les estovalles i xiuxiueigs, mirades i
somriures, en consonància amb el menjar que sembla pensat per a compartir.
Sempre he demanat la fondiue Burguignonne, o sigui, la de carn, que diuen és
la seva especialitat, però de primer el salmó marinat amb mantega d’eneldo
(curiosament hi ha més torrades que salmó).
El menjar sembla sibarita però es senzill, suposo que en consonància amb
Chaplin i amb les trobades de parelletes que resulten més complaents, de les
que tot flueix i que de ben segur poden sortir d’allí somrient i enllaçats, el
temps s’atura amb la música suau i els problemes s’evaporen amb la senzillesa i
la suavitat de la vida relaxada.
Carrer del Taquígraf Garriga, 193-195 (Barcelona)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada