Swing That Music!

Louis Armstrong ja cantava “My heart gives a chil/ I feel such a thrill/ My feet won’t keep still/ When they swing that music/ Rythm like that puts me in a trance/ Oh you can’t blame me for wanting to dance/ From what I understand/ It must be just grand/ To play in a band/ When they swing that music/ Oh I’m as happy as can be/When they swing that music for me”.

El trompetista tenia raó.

Fa anys que escolto el swing, iniciant-me en els clàssics com Glenn Miller o Benny Goodman, la música és potent, alegre, irradia felicitat, té un to burleta i certa picardia, és molt adolescent, d’esperti jove, molt blanc. També és cert que, aquesta música està casada amb una iconografia molt potent, la relativa a la segona guerra mundial, de joves militars ballant amb noies de sabata negra i mitjó blanc a ritme del mític In The Mood de Glenn Miller als ballrooms.

Ara veig l’ambient dels que ballen i només puc adjectivar-lo com a blanc, de gent que sembla només voler ballar i passar-ho bé, l’alegria es veu en el ball, en els rostres, en la barreja d’edat i tipus de persones, en la facilitat que la gent canvia de parella, que balla amb desconeguts una cançó i desprès passa a una altra sense importar-li molt si és més o menys atractiu, ni tan sols la suor que l’empapa (es sua molt). És tan festiu que pots veure homes atlètics i joves ballant amb dones grasses, avis amb netes, cinquantons amb noies que no arriben a la trentena.

Ni mirades libidinoses ni robes estranyes, no cal lluir tipet ni múscul, no importa si s’és més o menys atractiu, inclús, no importa el teu nivell de ball, perquè no resulta difícil que et treguin a ballar amb un somriure, gairebé sense intercanviar paraula. És un ball de somriure i suor.

Aneu a les places o indrets on es balla i veureu que l’ambient és tan blanc i alegre i la música tan viva que tens enveja de no participar-hi, de no formar-hi part, de no poder moure les cames i seguir el ritme que marca la música, de no arrossegar a una noia al ritme de la música, fer-la voltejar i girar amb un somriure, com per art de màgia, com si, per uns minuts, els dos, tot i ser desconeguts, portéssiu anys ballant junts.

Ja ho cantava el vell Sachmo: “My head feels a buzz/ A reason there was/ I feel buzz because/ They’re swinging that music/ Rythm like that sends me up the wall/ Oh you can’t blame me if I don’t wanna fall/ From what I have heard/ It must mean the world/ To dance with that girl/ When they swing that music/ Oh I’m happy as can be/ When you swing that music with me”