dijous, 21 de juny del 2012

Dissertació a partir d’un filet Wellington




Avui volia escriure sobre menjar, suposo que és degut a que el meu cos em demana anar a sopar en condicions, provar alguna cosa nova i descobrir, així com un article que he llegit sobre el filet Wellington que m’ha generat salivera doncs sembla ser que es fa envolcallant el filet amb foie gras i pasta de full. Ha d’estar deliciós aquest contrast de dolç , cruixent i tendresa. Ara, cal trobar un lloc on el cuinin com Déu mana.

L’opulència ens ha convertit en hedonistes, però de baixa categoria, doncs ens hem impregnat amb l’estranya idea que la moda ens marca la ruta i nosaltres ens adaptem amb més o menys gust, doncs, com en tot, l’educació és indicatiu entre l’èxit i el ridícul.

La moda ens diu que cal anar a menjar a fora, i així anem a restaurants que el meu pare en deia “de miquetes” on et serveixen mig  filet de salmó amb vinagre de Mòdena i unes fulles rares que es perden en ple atac d’agorafòbia dins d’un plat de disseny i buit de contingut immens, llocs en els quals quan ens pregunten que volem resumim la nostra elecció amb un: “el filet amb salsa” quan realment hauríem d’haver emprat dotze paraules de les quals cinc no formen part del nostre vocabulari. No us ha passat mai que quan us han portat el plat us heu preguntat on estan totes les paraules?

I anem a restaurants d’aspecte d’hospital o chill out perquè ens semblen sofisticats i on ens donen gat per llebre sota un refinament de cartó pedra, i moltes vegades amb ofertes que, ben pensades, si no fossin ofertes, ens negaríem a pagar el preu que ens demanen pel menjar que donen.

Però també ens passa amb la beguda, se’ns ha introduït al cervell que cal veure vi, però ni mirem la marca, si és un Rioja ja va bé, ignorant que com en tot a la vida, un Rioja no és assegurar el tret, la Rioja també fa vins espantosos.

O la moda del Gintònic  que ens fa conformar amb qualsevol barreja més o menys afortunada de ginebra i tònica ignorant que no deixa de ser un còctel i que, per tant, té unes normes i variables. No us han servit mai una copa de pilota plena de gel amb ginebra i l’ampolla de tònica estava calenta o temperatura ambient? Si unim els dos líquids a temperatura ambient, i els posem dins d’una gran copa de pilota amb gel, què passarà? El gel es desfarà ben ràpid i acabarem amb una gran piscina amb regust a gintònic, però continuarem amb la classe de tindre a la mà una gran copa amb un tros de llimona i aigua xorrejant per les parets exteriors que ens deixarà ens pantalons molls.

Diuen que quan l’economia anava bé ens comportàvem com a nous rics, i tenien raó, i hem agafat mals hàbits, doncs ens emmirallem en la vida plena luxe però no bona, hem sigut més italians que anglesos, però en això, ja hi entraré un altre dia, ara per ara, m’interessa saber on puc menjar un filet Wellington com Déu mana.