Moltes vegades, quan volem fer moltes coses, demostrar que podem tenir idees i empenta per a dur-les a terme perdem el nord.
La pressa és mala consellera i provoca que algunes vegades l’espifiem, que parlem massa, que prediquem coses que al final no seran o que seran a mitges, propostes que haurien de ser i no acaben de fer-se, d’explicar idees que acaben essent pseudo-utopies.
Està molt bé tindre il·lusió per a fer moltes i grans coses i voler-ho explicar, potser per a col·locar medalles que no s’haurien d’esperar.
Cal reconèixer que hem pecat de supèrbia i hem fet errors d’aprenents quan ens creiem mestres, i que si bé no ens deixen la possibilitat d’equivocar-nos, nosaltres els hem donat la possibilitat de donar-los blat per a fer pa.
Paciència per a uns i cura per a nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada