Mai és tard per als descobriments culinaris, per l’alegria de trobar un sabor i una textura que et fan embogir i modificar el llistat de preferències alimentàries.
No sóc un gourmet, però el menjar bé m’encanta, és un gran al·licient de la vida: compartir una bona taula, amb bon menjar, un excel·lent vi i bona companyia.
Deu fer un any o més em portaren a un la Viblioteca al barri de Gràcia, un local dels que resulta difícil descriure. S’hi pot menjar però no és un restaurant, és un lloc on gaudir alimentant-se i beure, sobre tot això darrer d’aquí ve la ve baixa del nom.
És on s’hi menja per hedonisme més que per gana, on el plaer per la simplicitat alimentaria es converteix en capritx. La idea principal es gaudir d’un bon vi i acompanyar-lo amb menjar igual de senzill i saborós que la beguda: foie gras, embotits, formatges, olivades, mojama (l’han tret de la carta)... un plaer pel ventre, inclús els postres, fins hi tot quan no tens gana (llàstima que no posin tomàquet al pa).
Fou allí on vaig descobrir la rillette.
He d’avançar que jo sóc un enamorat del foie gras, per molt que es consideri políticament incorrecte esbombar als quatre vents que en menjo i que, a més, m’encanta. Per això, i la meva debilitat pel que sona a francès, que no els francesos, quan em proposaren provar el “paté del pobre” vaig acceptar.
He d’avançar que no se li diu “de pobre” pel preu, sinó per l’aspecte. Si el foie gras és llis, la rillette pot semblar filosa, com tonyina amb oli d’oliva, per tant, té un aspecte menys refinat.
La diferència entre un i altre és que la rillette s’elabora amb carn i grassa sotmeses a una llarga cocció, en principi es feien amb carn de porc, però avui en dia se’n troba de qualsevol animal o peixos com l’ànec i el salmó.
S’agafa la carn sencera o torcejada amb la grassa, cal que la carn es cuini amb el seu propi greix a foc lent durant unes sis hores aproximadament fins que la carn es desprèn de l’os i es desfaci fàcilment i, en alguns casos, rematar-ho amb alguna espècie o licor.
No cal ser molt observador com per a deduir que la rillette és força calòrica, però val la pena provar-la, el gust és suau, com el propi tacte i acompanyat de un bon vi negre és sublim. És d’aquell menjar senzill de preparar (perquè ja està fet i només cal untar sobre una torrada) i satisfà com el més elaborat sopar.
Podeu trobar la Viblioteca al carrer Vallfogona 12 (08012) de Barcelona
Per a comprar-ne, la de La Bonne Maison és artesanal, n’hi ha d’oca, ànec, porc....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada