La política que no fem nosaltres la faran en contra nostra

Joan Fuster deia que la política que no fem nosaltres la faran en contra nostra. 

El silenci resulta una expressió positiva per al polític i negativa pel ciutadà, recordem unes declaracions desafortunades del President Montilla quan li preguntaren sobre l’alta abstenció a unes eleccions. Deia alguna cosa com que, si no votaven era perquè estaven contents amb el que hi havia.

El no votar suposa conformisme i desídia, desinterès, i por molt que el “no vot” es realitzi com a protesta, no serveix per a modificar actituds politiques que haurien de canviar perquè no té una traducció real en escons ni decisions.

El vot és una acció positiva en contraprestació a l’abstenció que és negativa, el vot suposa la voluntat de participar en la rex publica i que no comporta la renúncia a la protesta, pot ser perfectament un “no en el meu nom”.

Molta gent pot veure les consultes sobre la independència com una cosa feta entre un grup d’amics que s’avorreixen (o grup de frikis) que no té validesa i que, per tant, no cal fer l’esforç ni d’introduir el vot a l’urna.

La consulta té raó de fer-se perquè només muntar-ho suposa que la qüestió (entesa com la independència de Catalunya) està a primera plana de l’agenda política. Recordem que l’agenda política son aquells temes que en principi son els principals a seguir per l’acció política i que, en molts casos, tenen més interès polític que ciutadà (recordem el Fòrum de les Cultures i, inclús l’Estatut).

Cal votar perquè una participació massiva suposa un missatge, amb independència del resultat, a la classe política per a que entenguin que el poble vol participar de la política, que no es conforma amb posar un paper dins l’urna cada quatre anys i dormir el son dels justos i que, qui marca l’agenda, és ell.

Diumenge 10 d’abril cal votar.