L’industria, diguem-ne, de l’espectacle, s’està comportant com un govern tirànic que veu com està perdent l’hegemonia, colpeja a tort i a dret moribund esgotant les darreres forces negant-se a entendre que els temps, i els negocis, canvien.
Les grans empreses discogràfiques i les productores de cinema, vivien molt bé: creaven alhora el producte i la demanda i podien vendre’ls a un preu escandalós ja que, qui el volia no tenia altra opció per a gaudir-ne que comprar-lo. Suposo que recordareu fa uns deu anys quan un disc compacte valia més de vint euros i que el preu d’un DVD també era escandalós. (ara pel mateix preu t’endús la discografia sencera de l’artista).
Així doncs, aquestes empreses tenien un cert monopoli, ja que, si algú volia tenir el disc X, havia de comprar-lo si o si al preu que imposaven les discogràfiques, és més: si es volia tindre una cançó determinada, t’havies de quedar tot un disc que, possiblement, no t’interessava.
Amb l’avenç de les tecnologies, el monopoli s’ha trencat i de sobte pots aconseguir la cançó que t’interessa a cost zero i sense necessitat de quedar-te les altres cançons, amb la qual cosa; qui comprarà un disc podent tindre gratis els continguts que t’interessen?
L’industria no vol reconèixer el canvi dels temps i del negoci i s’oposa amb la dura repressió, quan, el que hauria de fer, es repensar la seva feina i negoci, com han fet tants altres sectors al llarg de la història.
Per l’altra banda, els pirates sembla que considerin que la propietat intel•lectual és una cosa estranya i que, per tant, passar-se els drets dels autors per l’arc de triomf és just, que la democratització de la cultura ha de comportar la seva gratuïtat, però ignoren que darrera cada cançó, cada llibre, pel•lícula, medicament, software o avenç tecnològic, hi ha unes persones que tenen dret a, no només ser reconeguts com a creadors, sinó a viure de la seva creació, perquè és fruit del seu esforç, intel•lecte i capacitats. Algú posa en dubte que un pastisser no té dret a percebre res pels seus pastissos? Es admissible que el sabater que ens canvia les soles de les sabates no cobri per a fer-ho? Què els metges no tenen un sou per a operar?
És per això que no podem ignorar que l’autor, té dret a elegir que fa amb la seva obra: regalar-la, vendre-la o destruir-la, perquè és seu, és el seu fill, és el producte del seu esforç, i per tant, no pot ser lliurement disponible per la resta de persones.
És per això que, hi ha gent que no entén que el seu negoci canvia perquè el món també ho fa, negar-ho i intentar posar traves és estúpid: tard o d’hora tot acaba al seu lloc i, alhora, hi ha gent que no vol entendre que les idees també son propietat inalienable de qui les té.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada