dimarts, 10 de gener del 2012

Renovar-se


M’agrada molt la llibertat amb la que els partits polítics utilitzen l’expressió “renovar-se”. És absolutament fascinant perquè, de tan bord que resulta, hi ha gent que s’ho empassa.

Els partits polítics són com una monarquia on, la Cort, vetlla per la successió ordenada del rei quan aquest mor o li tallen el coll. Un canvi per a que res canviï, un semblar per a no ser, ja que, un canvi real suposaria masses trasbalsos, massa gent hauria de buscar feina i d’altres, potser, haurien de donar excessives explicacions.

Dir que Rubalcaba és la renovació del PSOE, és com dir que Núria de Gispert ho és de CIU. Fa deu anys ja estaven allí i s’aguanten a la cadira i a les llistes electorals, enganxats amb adhesiu industrial.

I és que el senyor Rubalcaba ja estava a primera línia amb el president Felipe González (I d’això ha passat més d’una dècada i dos presidents). Aquest senyor es dedicava a la política des d’abans que existís internet i les xarxes socials, abans de l’euro. Sabeu que en el 1982 ja tenia un càrrec intern en el govern Espanyol? Sabeu que l’any dels jocs Olímpics, 1992, ja era ministre? I aquest senyor és la renovació. SENSACIONAL. Diplodocus com a evolució de la naturalesa.

I la Carmeta? Sembla més renovació perquè és més jove i no tenia edat per a ser ministre a l’època Felipe, perquè sinó, no dubteu que estaria fent saltirons amb la bandera de la renovació. I mira que ja en el 1999 ja era regidora d’Esplugues, o sigui, que porta 13 anys xarrupant de la mamella i en farà 41 anys des del seu natalici. Va canviar el xumet per la poltrona.

Aquesta senyora, que predica en canvi, i explica que les polítiques conservadores han causat la crisis, oblida que ha estat ministra aquests darrers anys, un dels ministeris que ocupà era Habitatge. Per tant, resulta ofensiu que intenti escórrer el vulto, i això sense entrar amb l’imatge de penediment que mostra constantment pel fet d’haver nascut a Catalunya, com si l’incomodés. A vegades, em recorda aquells negres que es tatuaven a l’esquena un: “Perdóname Dios por ser negro”.