Hi havia una vegada, en un país molt llunyà, un regne on tothom vivia feliç, tan magnífic era, que rebia moltes visites des de la resta de regnes i principats per a formar part de tanta felicitat, però un bon dia, un monstruós Drac decidí quedar-s’hi a viure.
Aquell Drac no era vegetarià, amb la qual cosa necessitava carn per alimentar-se, començant a devorat animals que trobava pel camp: esquirols, cérvols.... Alertats, alguns súbdits anaren al Consell Reial per a explicar l’existència del drac, però el Consell explicà que no hi havia cap problema, que el drac estava en ruta migratòria i que, per tant, marxaria. Però lluny d’això, el drac persistí i intensificà els seus atacs, fins començar a atacar el bestiar dels corrals. Emprenyats, els súbdits tornaren al Consell Reial per a protestar, la resposta que, en la ruta migratòria del drac, havia parat al regne a pondre els ous i que, per això li costava més marxar.
No gaire convençuts els súbdits marxaren i, al cap de poc, el nombre de bestiar engolit per l’animal d’escates verdes es reduí. Feliç, el Consell Reial pronuncià un discurs explicant que el problema estava solucionat, però no fou així, el drac havia engolit un ramat de xais en mal estar i havia estat amb cagarrines fent règim durant uns dies a la cova. Ja recuperat, el Drac es feu un festí dels que fan història amb un ramat de vaques. El Consell Reial, hagué de reconèixer que el drac no migrava, sinó que s’havia establert, per això prengueren cartes i decidiren donar-li bestiar a l’animal i així evitar que s’acostés a les cases i súbdits, car no podien enviar la tropa ja que la tenien perduda en terres infidels en una estranya croada que cap súbdit recordava.
Enutjats els súbdits per l’engany del Consell Reial, forçaren a canviar-ne els membres, a uns nobles de bona família i aspecte seriós per a que eliminessin el Drac.
El primer que feu el nou Consell Reial fou comprovar que ja no tenien més bestiar per a donar al Drac, amb la qual cosa, i seguint les indicacions d’un ric regne proper, compraren bestiar a altres reialmes i el començaren a col·locar des de la cova del Drac fins a la frontera, per a veure si així, indicant-li el camí, el drac decidia marxar.
Encarregaren la tasca de col·locar el bestiar a uns homes honrats a canvi que aquests es quedessin una part del bestiar, amb la qual cosa, descobriren que el poc bestiar que quedava disponible no servia ni per a allunyar al drac cent metres de la seva cova.
Llavors, el Consell Reial, decidí comprar més bestiar als regnes veïns, però aquests tenien els seus problemes i necessitaven el seu bestiar pels seus dracs i súbdits.
En vistes a que el Drac estava impacient i amb ganes de devorar-ho tot, el Consell Reial decidí utilitzar a vilatans en lloc de xais, primer els més vells, desprès als malalts... però ni així s’arribava a la frontera, amb la qual cosa continuaren amb els nens, els pagesos... fins que tocà als homes honrats, però, quan el Consell Reial els cridà, aquests havien agafat el seu bestiar i decidit fer una oportuna peregrinació a terra Santa.
I és així com finí el Regne devorat pel Drac. Però, us preguntareu, i el Rei? I la princesa? I Sant Jordi?
El pobre Rei estava de cacera on Déu va perdre l’espardenya, la princesa s’havia auto exiliat pel sospitós mercadeig del seu príncep amb el bestiar públic i Sant Jordi estava tant escurat que no podia pagar la gasolina i els peatges per arribar on hi havia el Drac, doncs havia hagut de pagar una multa per arrencar una rosa i, encara que hagués pogut d’arribar al regne, l’haurien multat per matar una espècie en perill d’extinció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada