dijous, 26 d’abril del 2012

L’amputació de la falsa sanitat pública gratuïta

Recortes en sanidad


Al final, creuré que hi ha un contuberni estatal de les mútues mèdiques que unten a la nostra classe política, doncs, s’acaba tenint la sensació que amb temes de sanitat no s’està retallant, s’està amputant i a més, sense anestesia.

Puc entendre que, potser, hi ha prestacions que la sanitat pública no cal que faci, que s’ha de racionalitzar la despesa mèdica i sancionar als que abusen de la gratuïtat de la sanitat (gratuïtat que no és així, doncs la sanitat gratuïta la paguem tots a través d’impostos) i que qui té rentes altes pagui per a certs serveis. Puc entendre moltes coses, amb un símil una mica bèstia: puc entendre que em fòtin les banyes repetidament al meu propi llit, però de cap manera que s’utilitzin els meus diners per a comprar els preservatius.

Ara, amb la reforma, no em queda clar que continua essent gratis i que s’ha de pagar, doncs, al final, sembla ser que part del criteri és del metge que ha de determinar si estàs a punt de palmar-la o no i que aquestes retallades afecten directament a la qualitat de la sanitat, doncs ja em direu si un senyor que de sobte es queda invàlid, a sobre ha de pagar la cadira de rodes i reformar casa seva, o si el pobre senyor que no viu prop de Barcelona s’ha de pagar el viatge en ambulància per anar a fer el tractament de quimioteràpia, i encara pitjor: si haurà de pagar la quimioteràpies i les dotzenes de fàrmacs que necessita per a curar-se.

Aquestes mesures sembla que hagin d’anar encaminades a putejar al mal malalt, el pesat que, per avorriment, està anant al CAP o a Urgències per minúcies, però s’ignora que tot indica que qui pagarà les conseqüències seran els jubilats, els malats crònics i les persones amb malalties complicades i que, per tant, son de cara curació (o sigui, a tothom).

Però no només la retallada ens fa mal a nosaltres, doncs sembla ser que les targetes sanitàries dels sense papers seran retirades i, per tant, la seva assistència mèdica serà de pagament. Si ens posem utilitaristes, és cert que, qui no cotitza no hauria de poder gaudir dels privilegis dels que si ho fan, doncs no generen riquesa i si despesa, però clar, en un país on hem emprat als immigrants com a esclaus, contractant-los en plena il·legalitat, resulta, en principi, injust.

És més, si som del tot utilitaristes, ens interessa que tots els sense papers tinguin targetes sanitàries, doncs, ens serveix per a tindre un numero aproximat d’immigrants irregulars que tenim a casa, sense la targeta serà impossible controlar-ho. Per altra banda, aquesta gent, que en casos duen malalties eradicades aquí, poden veure’s com a transmissors de malalties oblidades com la verola, doncs ningú els curarà la seva malaltia que encomanaran al seu pas, doncs no tindran diners per als tractaments.

Si realment, considerem que fan nosa, doncs siguem realistes i fem-los fora, però clar, repatriar costa diners i deixar-los morir ens surt de franc.