El Ple del Districte de Gràcia ha decidit canviar el nom a la plaça Joan Carles I a plaça del Cinc d’Oros. Pels que no saben on cau Joan Carles I és el que vulgarment se’n diu el pirulí que hi ha a la Diagonal amb Passeig de Gràcia.
Es veu que el nom original era la de Cinc d’Oros i coses del destí, entre Guerres Civils, dictadures i transicions, se la rebateja amb el nom del monarca. Té la seva conya si pensem que fou erigida en honor a Pi i Margall, president de la Primera República Espanyola.
Com que ara tothom té l’ull sobre el rei i no el podem fer fora, només ens queda fer petites mostres de pataleig i això dóna ales a la política que no perd un segon per a distreure’ns.
Desenganyem-nos, la família reial Espanyola està fent un favor de nassos a Espanya distraient al personal amb els seus jocs de pistoletes, els seus furts i els embolics de faldilles mentre els governs van retallant per aquí i per allà. Encara gràcies que han recuperat el nom original de la plaça, perquè li podrien posar plaça de l’elefant i la conya fóra complerta, no donem idees que encara se’n faria un referèndum.
Aquestes coses són el que jo en dic jocs de cartes polítics, on del cinc d’oros passem al Rei de Cors i viceversa, decisions d’una transcendència ínfima que ens distreuen de les coses importants, doncs no puc pensar que al Districte de Gràcia no hi ha res més urgent que rebatejar places (no fa molt van decidir rebatejar la plaça Rius i Taulet per la de Vila de Gràcia, sense que encara jo sàpiga quin mal va fer el pobre Alcalde de Barcelona fill de Gràcia perquè li prenguessin el nom).
Val a dir que a Sants els darrers canvis del nomenclàtor són força simpàtics, a part dels de la zona Franca que han passat de ser números a tindre un “nom” normal com carrer del Far. I és que clar, és de vital importància canviar els noms, al senyor Francesc i Guàrdia li déu fer molta il·lusió que, per on passà abans de ser executat, porti el seu nom en lloc del de Marquès de Comillas, mentre encara tenim carrers com el carrer del Duc dedicada a un senyor que s’excitava bombardejant Barcelona des de Montjuic o el passeig d’Isabel II que, molt bona reina no deuria ser, si va fugir per potes (per cert, a Barcelona crec que no hi ha cap carrer a Guifré el Pilós, i a Enric Prat de la Riba només li atorgaren una rotonda on s’uneix la Ronda General Mitre, el carrer Numància i l’Avinguda Sarrià).
Tot això de rebatejar carrers és una d’aquelles coses que fan notícia, allò que se’n diu omplir diaris amb notícies inoques per a que es deixi de banda el que jo en dic política en majúscules. Em recorda una mica als vells temps, quan el rei es dedicava a nomenar comptes, marquesos i senyors. Tota excusa és bona per a una festa.
Però, la política, com en els trilers de les Rambles, l’important no és com remenen les cartes, sinó que sempre hi ha algun joc de mans que et distreu perquè surti la carta que volen, ja sigui el cinc d’oros o el rei de cors, i així, mentre bades amb el rei o l’oros, et foten la cartera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada