Eleccions 2

M’agradaria ser estranger, algú de França, Alemanya, Regne Unit, d’un lloc des d’on poder observar la campanya electoral de les eleccions més importants des de fa trenta anys, les que poden configurar el futur del nostre país.

I el preguntareu el perquè, però la resposta és molt fàcil, des de fora deu ser divertidíssim, des de Catalunya només es tenen ganes de plorar, més o menys lo que digué el Rei de les Espanyes, que Espanya des de dins feia plorar però que des de fora ja era una altra cosa.

Primer de tot, tenim CIU que fa una campanya electoral tan sobrada, tan messiànica, com si CIU fos el Moisés que ens guiarà a la terra promesa, amb aturada a Montserrat, on la Moreneta gravarà la Constitució del nou Estat Europeu.

No només això, sinó que, essent un tema que em preocupa força, cadascú té certes fixacions vitals, he intentat entendre que es diu al programa electoral sobre el model sanitari i la conclusió és que no ho entès. Pots entendre que serà públic, però també que, com diuen els rumors, es privatitzarà. La primera definició m’agradaria, la segona m’aterra, doncs, del procés de privatitzacions viscut a Espanya, el que ha quedat clar és que privatitzar no suposa cap benefici a part dels propietaris de l’empresa gestora.

El PSC sembla la gallina que corre sense cap parlant d’una cosa que no existeix a unes persones que no ho volen, fent equilibris per no ser tant dolents com el PP però tampoc semblar catalanistes, fent la puta i la ramoneta però cegats de crack. I per si els resultés prou difícil fer equilibris, de tant en tant surt una Chacón, un Montilla o un Iglesias, Zapateros parlant de la soledat de Mas (Si, ell, el que es va quedar més sol que la una) qualsevol a fotre cullerada i enviar-los al banc del PP, comportant que, a l’instant, altres membres del partit hagis de criticar i matisar el que diuen els seus compañeros.

Amb el PSC tinc la impressió que veig al Dr. Strangelove, el científic nazi de Telèfon Roig de Kubric, que, de tan tant li sortia la vena Nazi arribant a intentar-se matar a si mateix.

EL PP és espectacular, no és que vagin a matar, a el estoque limpio, sinó que van perseguint barretines a canonades, amb imatges com la Camacho amb una residència d’avis explicant-los que si sóm independents no cobraran la pensió, el pròxim pas es anar a les guarderies a explicar que si sóm independents matarem als reis Mags.

O l’ex portaveu d’Aznar, el senyor Miguel Ángel Rodríguez que ens va dir sectaris, o les cops d’Estat del ministre d’exteriors que parla i l'espifia, o l’espanyolització del ministre Werd, o que obligarem a catalanitzar els noms o Vidal-Quadras dient que el Català mig és un gos... Faria riure si no fos perquè aquesta xusma cobra diners públics. Bé, ells i els seus diaris com El Mundo.

ERC que hauria de ser el vot útil dels que no ens acabem de refiar de CIU però que no sóm prou d’esquerres per anar a les CUP, però clar, entre fotografies d’en Junqueras amb posició de Colom assenyalant Itaca amb una senyera a la mà i la bandera Europea sobre el braç estès com si fos Juli Cèsar al circ Romà a punt de condemnar a mort a un gladiador, no ajuda, o que Alfred Bosch a Madrid, quan el president del govern compareix per primer cop en més d’un mes, recent arribat d’una reunió a Brussel·les, li pregunti que si admetria la independència de Catalunya mostrant una papereta amb un SI escrit. Seriositat fluint per tots els porus.

ICV aquests en la seva línia de: “no visc en el món real” amb la teoria que jo no comparteixo de que apujant la pressió fiscal als rics i l’impost de successions, ja nedarem sobre el dòlar. És fals. A major pressió fiscal menys ingressos, però els senyors, com que no deuen haver treballat en el món real, creuen que si s’apugen els impostos, els “rics”, els pagaran, quan, realment, no només no pagaran el que haurien de pagar, sinó que ho faran menys que abans de l’augment de l’impost. Però bé, en la seva continua il·lusió psicodèlica.

Ciutadans, només cal veure l’acte d’inici de campanya destruint un “mur de Berlín” que volem posar els catalanistes per a aïllar-nos del món i dels nostres germans no nacionalistes d’Espanya, o un dels seus ideòlegs dient-li al President Mas, directament, malalt. Quina nassos!

 

Tot això, junt amb el sainet dels militars, la Duquesa de Alba, els Cardenals i les trenta teories de si estarem o no dins la unió. Els amics Europeus s’ho deuen passar bomba amb nosaltres.