Eleccions

Els parits ja escalfen motors, si és que alguna vegada els apaguen. Fa ferum de campanya electoral, si és que no en fa sempre, i davant la mandra electoral del poble i les poques ganes d’escoltar els arguments de sempre, ja veiem missatges i consignes, però, lluny d’això m’agradaria fer unes consideracions.

Sembla ser que aquestes eleccions es plantegen, bàsicament, com les últimes autonòmiques, les que, si els resultats ho permeten, obriran la porta a un referèndum d’autodeterminació i, per tant, tenen el valor que res serà igual desprès del dia 25, o no.

La idea com a catalanista és que guanyin els partit catalanistes obertament independentistes, es dirà que es necessari que CIU obtingui majoria absoluta per assegurar que té prou força per a fer el pas cap al referèndum i legitimar democràticament la posició del president Mas des de setembre.

Ara bé, deixar en mans l’independència a un sol partit? I si degut a això, ens maregen la perdiu quatre anys? Però clar, si el vot catalanista està fraccionat, el president Mas també queda força deslegitimat a fer la consulta, doncs, visualment, la seva proposta no haurà obtingut el suport ampli que el referendaria. No deixa de ser una situació força complicada.

També cal pensar que, amb independència del debat nacional, qui guanyi, l’endemà, haurà de gestionar els deutes de la Generalitat, pagar farmàcies, sous i totes les despeses a les que estem obligats, inclús els bons patriòtics que vencen i els interessos del finançament.

Aquest partit que guanyi haurà de decidir com fa el viu viu econòmic amb la possibilitat que, la situació econòmica es vegi empitjorada si Espanya opta, com a forma de pressió, deixar de pagar, o si, en el cas d’intervenció de l’economia per part d’Europa, ens obliguen des de Brussel·les a més ajustos.

Però és que a més, qui guanyi aquestes eleccions, en el supòsit de poder convocar el referèndum, aconseguir que es celebri i que guanyi el si a l’autodeterminació, té tots els números de dirigir el país els primers temps del nou Estat i influir en les bases del model de la Catalunya independent.

En el món ideal, o sigui, no el de la política Catalana, aquestes eleccions s’haurien d’haver plantejat amb una única llista sobiranista, però es evident que, formada per tot l’espectre i espectres polítics del país, aconseguiríem un sonor bunyol, doncs, perdoneu la meva simplificació, però el govern multiforme no duraria fins Sant Esteve per la singularitat fraticida catalana. Suposo que sempre em sigut més anàrquics i lliberals que socialistes i conservadors.