dijous, 22 de març del 2012

Pluja d’idees sobre on retallar




Dins de la demagògia de dir que es pot i no es pot retallar, des de fora tot sembla molt senzill quan no ho és, i reconeixent que resulta força evident que, si cal retallar es impossible no tocar educació i sanitat ja que són les partides més grans de despesa pública, em permeto el luxe de jugar a fer demagògia i parlar de coses de les quals no tinc prou coneixements.



El que proposo indicar al presidente de la nación que pot retallar, no sé si estalviaria molts diners, però tal i com estan les coses, un euro més a la butxaca val molt.



Proposo al Gobierno de la Nación que remiri el següent:

-          Corona: el rei percep una dotació econòmica. A més d’aquests diners se li paga la casa, dietes, viatges i una part determinada del personal, amb la qual cosa, entenc que el “sou” del monarca, a final de mes deu quedar prou arregladet. Si li reduíssim una miqueta, crec que podria sobreviure sense empenyorar la corona.

-          Poder Judicial: Eliminar l’anomalia de l’Audiència Nacional, dic anomalia perquè està fora del sistema judicial “normal” i no deixa de ser un vestigi dels tribunals franquistes. El que fan ho poden fer els tribunals ordinaris per menys diners.

            -          Les Corts:

o   Eliminar el Senat. No hi ha dubte que no serveix per a res, no representa els territoris ni permet bloquejar les lleis, només les pot polir (amb el que costa podríem contractar una empresa de polir parquets i sortiria molt més barat i no es percebria la diferència).

Vol dir estalviar els sous dels Senadors, les seves dietes, el cost del personal, el cost d’ús de les instal·lacions, eliminar aquells personatges misteriosos denominats assessors dels partits (que no deixen de ser militants dels partits polítics), la despesa en els portàtils que es donà a ses senyories, els mòbils etc.

o   Reduir el nombre de Diputats. Ja que cada partit vota en bloc i el sistema no admet la dissidència dels Diputats de les decisions del partit que formen part, i que tampoc representen cap territori perquè són elegits en llistes tancades i barrades, si en lloc de 350 diputats n’hi haguessin 250 no passaria res.

També estalviaríem dietes, personal i els assessors que ja hem dit abans. I si ens posem molt radicals, podríem deixar-ho amb un Diputat per cada partit amb vot ponderat i diversos assessors de cada matèria.

Aquesta proposta també li regalo al President de la Generalitat. 

o   Reduir la pràctica extensa de crear comissions de treball per tot que, de ben segur suposen una despesa extra, no serveixen per a gran cosa i només endarrereixen la resolució de determinats temes.

 També per al President Català.

-          L’exèrcit: sempre he cregut que tindre un exèrcit que només podem utilitzar per a repartir aspirines no és necessari.



Jo entenc l’exèrcit, com una força armada que pot evitar les agressions externes a l’Estat, i, permeteu-me dir que, de l’exèrcit Espanyol no espero que pugui evitar cap invasió si no és d’Andorra o Mònaco i això perquè no tenen exèrcit, perquè sinó també ho posaria en dubte.

-          Representació exterior: crec que no es necessari tindre palaus repartits pel món, potser amb un pis decent al centre d’una ciutat ja faríem. Total, no cal fer-se passar per ric si tot el món sap que no tens ni per pagar els cafès al becari.

També dedicat al president Mas: no cal un local al Rockefeller Square de New York. De ben segur, a uns carrers més enllà hi ha locals més barats.

-          Òrgans inútils: el Consell d’Estat i coses d’aquestes on hi van dinosaures a alimentar-se de la menjadora. Ningú sap ben bé que fan, que cobren, quan es reuneixen i si són útils.

També es podria fer a Catalunya.

-          Eliminar ministeris: ja em direu quin sentit té que hi hagi un ministeri de cultura, un d’educació i un de sanitat quan les competències han estat transferides a les Comunitats Autònomes...

-          Eliminar les Delegacions del Govern: Cal entendre que els governs autonòmics són Estat i que, per tant, és absurd que hi hagi en un mateix territori dos organitzacions que representen l’Estat.

-          Eliminar les Diputacions Provincials: No sabem molt bé que fan, tenen molts diners, son opaques i fa la sensació que només són menjadores polítiques per a que regidors i alcaldes es treguin un sobre sou.

El mateix amb els consells comarcals, n’hi ha que podrien desaparèixer, altres agrupar-se i alguns reorganitzar-se (Cal a Barcelona un consell comarcal tenint, a més, la Diputació i l’Àrea Metropolitana),

-          Ajustar l’administració pública: estic segur que es pot aprimar l’administració publica fent que sigui més àgil i eficaç en el seu funcionament revisant normativa i procediments administratius. És evident que potser no cal presentar tants papers ni formularis per a fer un tràmit ni parlar amb tantes persones diferents per a saber que passa amb un tema determinat.

            Ídem per Catalunya.

-          Ajustar el nombre d’empreses públiques, instituts, i ens diversos que no són ni públics ni privats i dels que no tenim molt clar quina funció tenen i que, molt possiblement estiguin sobre dimensionats.

            Ídem per Catalunya.

-          Eliminar ajudes i subvencions a partits polítics, sindicats, patronals etc. Si algú creu en una ideologia o té unes tendències determinades, té la obligació de mantenir-les, i si cal que un sindicat o un partit tinguin com a seu central un local compartit de cinquanta metres a la perifèria que es tingui.

És un deure dels militants i afiliats sostindré l’organització, no de la resta de ciutadans que ni convergeixen amb la ideologia i que potser els fa una angúnia horrorosa.

Ídem per Catalunya.



-          Revisar despesa supèrflua: hi ha un grapat de diners destinats a associacions, fundacions i entitats que són privats i que són mantingudes per l’Estat.

Insisteixo: si jo sóc un defensor acèrrim de la causa palestina, o sóc un fanàtic del club petanca Els tres porquets, tinc el deure de pagar-ho i si no es pot mantindré desapareix. Abans ningú rebia ajudes i el món associatiu era força més ric que ara. No tot el que es fa té un interès social tan important com per a participar de la menjadora.


            Ídem per Catalunya.


I per al president Mas, tot i que deu passar el mateix al estado, conforme certes noticies que han aparegut darrerament: Té molt sentit dedicar-se a la cooperació internacional i alhora eliminar les beques de menjador quan, en molts casos, aquesta beca condemna a nens a estat de casi desnutrició? 

Potser és la xocolata del lloro, però d’un lloro ben gras!